Citació: Franz Kafka, “Cartes a la Milena” / 1

[Meran, 15 juny 1920]

Dimarts

Aquest matí, a primera hora, t’he tornat a somiar. Sèiem l’un al costat de l’altra i tu em rebutjaves, no de mala manera, sinó cordialment. Era molt infeliç. No perquè em rebutgessis, sinó perquè jo et tractava com si fossis una dona muda qualsevol i no feia cas de la veu que emanava de dintre teu i que m’interpel·lava. O potser sí que li feia cas, però no era capaç de respondre-li. Me n’anava encara més desconsolat que en el primer somni.

En relació amb això, em ve a la memòria una cosa que una vegada vaig llegir en algun lloc: «La meva estimava és una columna de foc que avança per terra. Ara em té captiu. Però no guia els qui estan captius, sinó tan sols els qui hi veuen».

Teu

(acabo de perdre fins i tot el nom, s’ha anat escurçant i ara és només: Teu)

Cartes a la Milena, traducció d’Anna Soler Horta [inèdita]

tumblr_mgtekqJCwI1qhgogbo1_500

“Walter Benjamin und W. G. Sebald in Katalonien”

El pròxim 10 d’octubre tindrà lloc a Berlín una jornada sobre Walter Benjamin i W. G. Sebald a Catalunya. L’acte, organitzat per la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona, el Museu Memorial de l’Exili (MUME), a la Jonquera, i l’Institut Ramon Llull, tindrà lloc a la Brecht-Haus (Chausseestraβe, 125). Us adjunto el programa de la jornada, en què participaran diversos estudiosos de Benjamin i Sebald i jo mateixa, que hi parlaré de la meva experiència com a traductora d’aquests dos autors.

 

Àudio: La història de Paul Bereyter a “Fragments”

En el projecte «Fragments» les imatges dialoguen amb el text d’Els emigrats. Amb aquesta idea vaig crear un espai sonor que fusiona fragments del text sebaldià amb altres materials esmentats al llibre (cançons, sorolls ambientals, pel·lícules…). L’objectiu era confegir un mapa de referències sonores que conversés poèticament amb les fotografies i, d’aquesta manera, superposar diverses capes de significat.

068

Us adjunto a continuació el fragment d’àudio corresponent al segon capítol del llibre. La veu de la gravació és de l’actor Josep Minguell.

 

 

Citació: Walter Benjamin, ‘Infància a Berlín cap al 1900’ / 1

ELS COLORS

Al nostre jardí hi havia una glorieta rònega i abandonada. M’agradava sobretot per les finestres de colors. A dins, tot anant d’un vidre a l’altre, em transformava; m’acoloria com el paisatge, que, tan aviat flamejant com empolsinat, tan aviat somort com ufanós, s’estenia davant la finestra. Era la mateixa sensació que experimentava quan pintava a l’aquarel·la i les coses m’acollien en el seu si tan bon punt les impregnava amb un núvol humit. Amb les bombolles de sabó em passava una cosa semblant. Viatjava dins seu a través de la cambra i em barrejava amb el joc de colors de la cúpula fins que per fi esclataven. Al cel, amb una joia, en un llibre, em perdia en els colors. Els infants cauen sempre a les seves urpes. En aquell temps compràvem uns preciosos paquets de xocolatines lligats en creu en què cada pastilla estava embolicada amb un tros de paper de plata de colors diferents. El petit edifici, sostingut per un fil d’or rugós, resplendia de verd i daurat, de blau i carbassa, de plata i vermell; mai no es trobaven de costat dues porcions embolicades igual. Salvant aquesta barrera rutilant, un dia els colors van assaltar-me, i encara noto la dolçor amb què llavors van amarar-me els ulls. Era la dolçor de la xocolata amb què els colors es disposaven a fondre’s al meu cor més que no pas a la meva llengua. Ja que, abans de rendir-me a l’atracció de la llaminadura, el sentit superior va vèncer de sobte l’inferior i se’m va emportar molt lluny.

Infància a Berlín cap al 1900, traducció d’Anna Soler Horta, Palma, Lleonard Muntaner, 2013

tumblr_nzh92v5tbf1rdwik4o1_500

 

Citació: Valère Novarina

Al llibre L’envers de l’esprit (París, P.O.L, 2009, p. 160-161), Valère Novarina, el gran creador de llengua de la literatura francesa contemporània, defineix el mot artista i crea el nou verb desoblidar:

Les artistes sont tout sauf des créateurs – ce mot ridicule dont tout le monde s’affuble ; l’artiste ne crée rien du tout : il écoute, assemble, détourne, retrouve, montre ce qui est. […] Qu’est-ce qui’il fait ? Rien ; il ne crée rien : il dévoile ce qui est l’a ; il rappelle et désoublie.

Valère Novarina (Chêne-Bougeries, Suïssa, 1947), escriptor, director d’escena i pintor

Per cert, en català podeu trobar a les llibreries l’obra de teatre L’acte desconegut (traducció de Sabine Dufrenoy i Anna Soler Horta, Palma, Lleonard Muntaner, 2012).

3174_a_3179-r

“Dr. Mabuse, der Spieler”

Els llibres de Sebald contenen nombroses referències al cinema; algunes pel·lícules funcionen com a punt d’inflexió per fer avançar la narració. A la tercera història d’Els emigrats, per exemple, Cosmo Solomon pateix una crisi nerviosa quan veu el film de Fritz Lang Dr. Mabuse, der Spieler (1922). Solomon confon el que veu a la pantalla amb la realitat:

La segona crisi greu d’en Cosmo sembla que va estar relacionada amb una pel·lícula alemanya sobre un jugador que aleshores feien a Nova York i que en Cosmo va qualificar de laberint en què volien empresonar-lo i fer-lo tornar boig invertint les imatges com en un joc de miralls. Va inquietar-lo especialment un episodi cap al final de la pel·lícula en què un firaire i hipnotitzador anomenat Sandor Weltmann sumia el públic en una mena d’al·lucinació col·lectiva. Del fons de l’escenari emergia, segons la descripció que en Cosmo no es cansava de repetir a l’Ambros, el miratge d’un oasi. Una caravana provinent d’un palmerar sortia a l’escenari, baixava a la platea, avançava entre els espectadors, que giraven el cap, estupefactes, i tornava a desaparèixer tan misteriosament com havia aparegut. El més espantós, hi insistia en Cosmo, era que ell havia abandonat la sala amb la caravana i que ja no sabia dir on era.

(Els emigrats, 98-99.)

A l’interessantíssim volum Searching for Sebald: Photography after W. G. Sebald (Los Angeles, The Institute of Cultural Inquiry, 2007), Mattias Frey dedica un capítol a l’estudi de la relació entre els llibres de W. G. Sebald i el cinema: “Theorizing Cinema in Sebald and Sebald with Cinema” (p. 226-241).

tumblr_mixoafTejt1r54l6ro1_500