Citació: W. G. Sebald, ‘Del natural’ / 2

Digue’m, filla,

també se t’encongeix el cor,

un banc de grava acumulat any

rere any per les ones

del mar

fins al nord,

cada còdol una ànima morta,

i aquest cel tan gris

i tan baix

com no l’havia vist

mai abans?

Al llarg de l’horitzó

els vaixells de càrrega

travessen a un altre temps,

mesurat pel tic-tac

del Geiger de la central

de Sizewell, on lentament

es destrueix

el nucli del metall. Murmuris

de demència sobre el bruguerar

de Suffolk. Is this the

the promis’d end? Oh,

you are men of stones.

Allò que està mort

està ben mort. De l’amor

n’emergeix la vida. No sé

qui em diu què?, com?

on o quan? l’amor no és

res? o ho és tot?

aigua? foc? bé?

mal? vida? mort?

“La nit fosca es retira”, Del natural: Un poema elemental, traducció d’Anna Soler Horta [inèdita]

tumblr_nlw7g05ONe1tdeds6o1_1280

Anuncis

Citació: W. G. Sebald, ‘Del natural’ / 1

Agusa la vista
i davant teu veuràs, en el crepuscle gris,
girar els remots molins de vent.
El bosc recula, certament,
tan lluny que no es pot dir
on va ser un dia, i la casa de gel
s’obre, i la gebrada dibuixa als camps
una imatge sense color de la terra.
Així, quan el nervi òptic
s’esquinça, en l’atmosfera quieta
tot es torna blanc com la neu
als Alps.

“Com la neu als Alps”, Del natural: Un poema elemental, traducció d’Anna Soler Horta [inèdita]

tumblr_niulogO0ZS1rdwik4o1_500