Citació: Walter Benjamin, ‘Infància a Berlín cap al 1900’ / 2

UN ÀNGEL DE NADAL

Tot començava amb els avets. Un matí, anant cap a l’escola, se’ns apareixien enganxats a cada cantonada, com uns segells verds que tancaven la ciutat convertida en un gran paquet de Nadal. Un bon dia el paquet esclatava, i tot de joguines, nous, palla i ornaments brollaven del seu interior: era el mercat de Nadal. A més d’aquestes coses, però, n’emergia una altra: la pobresa. De la mateixa manera que les pomes i les nous podien mostrar-se a la safata de Nadal amb una mica d’oripell al costat del massapà, als pobres se’ls permetia d’anar als barris benestants proveïts de cintes d’or o de plata i espelmes de colors. Els rics enviaven la canalla a comprar xaiets de llana als fills dels pobres o a repartir les almoines que, per vergonya, no gosaven donar ells mateixos. Mentrestant, a la galeria ja s’hi alçava l’arbre que la meva mare havia comprat d’amagat i havia fet pujar per l’escala de servei. I més meravellós que tot el que li conferia la llum de les espelmes era veure com la festa que ja era a tocar s’enredava cada dia més en les seves branques. Als patis, els orguenets començaven a allargar l’últim termini amb les corals. Finalment, però, l’espera expirava i tornava un d’aquells dies dels quals recordo els més reculats.

No em movia de l’habitació fins que per fi eren les sis. Cap festa, més endavant en la vida, no coneix aquesta hora que s’estremeix com una fletxa al cor del dia. Es feia fosc; tot i això, no encenia el llum, per no apartar els ulls de les finestres de l’altra banda del pati, darrere les quals cremaven les primeres espelmes. De tots els moments de l’existència d’un arbre de Nadal, el més angoixós de tots és l’instant en què sacrifica les agulles i les branques a l’obscuritat per no ser res més que una constel·lació inabastable i tanmateix propera a la penombra d’una finestra d’un pis interior. Però, quan una tal constel·lació agraciava de tant en tant una de les finestres abandonades, mentre que moltes altres continuaven sumides en la foscor i d’altres d’encara més tristes es marcien a la claror dels llums de gas del capvespre, em feia l’efecte que aquelles finestres nadalenques estotjaven la solitud, la vellesa i la misèria —tot el que callaven els pobres.

Llavors em tornava a recordar dels regals que els meus pares m’estaven preparant. Però, així que m’apartava de la finestra, amb la pesantor que només la imminència d’una felicitat assegurada ens pot fer néixer al cor, percebia una presència estranya a l’habitació. Només era un aire, de manera que les paraules que se’m dibuixaven als llavis eren com els plecs que fa sobtadament una vela inerta per l’efecte d’una brisa fresca: «Jesús és nat per treure’ns de pecat i dar-nos alegria». L’àngel que havia començat a prendre forma amb aquestes paraules s’esvaïa amb elles. Però no em quedava gaire estona més a l’habitació buida. Em cridaven a la del davant, on l’arbre acabava d’entrar en la glòria, la qual cosa me’n distanciava, fins que, privat del seu peu, colgat sota la neu o lluent sota la pluja, posava fi a la festa just allà on un orguenet l’havia començat.

Infància a Berlín cap al 1900, traducció d’Anna Soler Horta, Palma, Lleonard Muntaner, 2013

302f8667a285c8273664c6dd597e14b6

Anuncis

“Walter Benjamin und W. G. Sebald in Katalonien”

El pròxim 10 d’octubre tindrà lloc a Berlín una jornada sobre Walter Benjamin i W. G. Sebald a Catalunya. L’acte, organitzat per la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona, el Museu Memorial de l’Exili (MUME), a la Jonquera, i l’Institut Ramon Llull, tindrà lloc a la Brecht-Haus (Chausseestraβe, 125). Us adjunto el programa de la jornada, en què participaran diversos estudiosos de Benjamin i Sebald i jo mateixa, que hi parlaré de la meva experiència com a traductora d’aquests dos autors.

 

Citació: Walter Benjamin, ‘Infància a Berlín cap al 1900’ / 1

ELS COLORS

Al nostre jardí hi havia una glorieta rònega i abandonada. M’agradava sobretot per les finestres de colors. A dins, tot anant d’un vidre a l’altre, em transformava; m’acoloria com el paisatge, que, tan aviat flamejant com empolsinat, tan aviat somort com ufanós, s’estenia davant la finestra. Era la mateixa sensació que experimentava quan pintava a l’aquarel·la i les coses m’acollien en el seu si tan bon punt les impregnava amb un núvol humit. Amb les bombolles de sabó em passava una cosa semblant. Viatjava dins seu a través de la cambra i em barrejava amb el joc de colors de la cúpula fins que per fi esclataven. Al cel, amb una joia, en un llibre, em perdia en els colors. Els infants cauen sempre a les seves urpes. En aquell temps compràvem uns preciosos paquets de xocolatines lligats en creu en què cada pastilla estava embolicada amb un tros de paper de plata de colors diferents. El petit edifici, sostingut per un fil d’or rugós, resplendia de verd i daurat, de blau i carbassa, de plata i vermell; mai no es trobaven de costat dues porcions embolicades igual. Salvant aquesta barrera rutilant, un dia els colors van assaltar-me, i encara noto la dolçor amb què llavors van amarar-me els ulls. Era la dolçor de la xocolata amb què els colors es disposaven a fondre’s al meu cor més que no pas a la meva llengua. Ja que, abans de rendir-me a l’atracció de la llaminadura, el sentit superior va vèncer de sobte l’inferior i se’m va emportar molt lluny.

Infància a Berlín cap al 1900, traducció d’Anna Soler Horta, Palma, Lleonard Muntaner, 2013

tumblr_nzh92v5tbf1rdwik4o1_500

 

“Infància a Berlín cap al 1900”, de Walter Benjamin

El dissabte 28 de setembre, en el marc del Simposi Internacional Walter Benjamin, presentaré la traducció catalana del llibre Berliner Kindheit um 1900, de Walter Benjamin, editada per Lleonard Muntaner.

Portada Benjamin

El llibre recull una sèrie de textos que Benjamin va publicar en diversos diaris i revistes entre els anys 1932 i 1938 i que el filòsof Theodor Adorno va editar per primer cop en forma de llibre el 1950. El mosaic d’escrits que integren aquest volum retraten la infància de Benjamin en el si d’una família acomodada del Berlín Oest al tombant dels segles XIX i XX. Anticipant-se a la imminència de l’exili i al comiat forçós a la seva ciutat natal, l’escriptor s’endinsa amb cada relat a les profunditats de la memòria i deixa constància d’un món que està a punt de desaparèixer, alhora que representa poèticament la seva particular concepció de la història. Considerada una de les creacions més personals i líriques de Benjamin, Infància a Berlín cap al 1900 és una obra mestra de la prosa del segle XX.

Simposi Internacional Walter Benjamin 2013

Encara hi ha temps per inscriure’s al Simposi Internacional Walter Benjamin, titulat aquest any “Images in Walter Benjamin’s and W. G. Sebald’s Writings”. Del 26 al 29 de setembre a Girona, la Jonquera i Portbou. Per assistir al simposi cal inscriure’s a: cwb@udg.edu.

La Jonquera – Simposi Internacional “Images in Walter Benjamin’s and W. G. Sebald’s Writings”, al Museu Memorial de l’Exili

1233433_518507784909260_1822338761_n