‘Austerlitz’, la nova pel·lícula de Sergei Loznitsa

El director Sergei Loznitsa acaba d’estrenar, al Festival Internacional de Cinema de Venècia, el seu últim documental: Austerlitz, lliurement inspirat en el llibre homònim de W. G. Sebald. El film és un retrat de les persones que visiten els antics camps de concentració nazis i una reflexió sobre el fenomen que es produeix quan uns indrets de mort i destrucció són transformats en destinacions turístiques.

Filmada en blanc i negre, la pel·lícula mostra els rius de persones que aflueixen als camps de concentració de Dachau, al nord de Munic, i de Sachsenhausen, als afores de Berlín, i posa de manifest, de vegades d’una manera sarcàstica, la relació que s’estableix entre la cultura contemporània i el substrat sobre el qual s’assenten aquests llocs de peregrinació (o pelegrinació) moderns.

Austerlitz també s’ha pogut veure al Festival Internacional de Cinema de Toronto, en el marc del qual Andréa Picard descriu així el documental de Loznitsa:

Contemplative and disconcerting, Loznitsa’s film is not only a reflection on the mediatization and the spectacularization of the Holocaust, but on the insuperable gap between past and present — the tension between our attempts to learn from our history and the inability to truly recapture it. A provocative film of multiple readings, a meditation on both the banality and the depths of evil, the limits of memory and the very possibility of empathy in a consistently troubled world,Austerlitz ultimately asks what it is to be human in the face of horror.

 

Vídeo: ‘The train stop’

Sergei Loznitsa (1964), cineasta d’origen bielorrús, és un dels observadors actuals més particulars i precisos de l’Europa de l’Est. Autor de pel·lícules documentals i de ficció multipremiades, amb curtmetratges com The train stop, de l’any 2000, Loznitsa construeix autèntics poemes cinematogràfics, tenyits de lirisme i melancolia, gràcies a l’acurat muntatge i al tractament de la imatge i del so. Sense dispositius explicatius de cap mena, el curt The train station mostra la sala d’espera d’una estació plena de passatgers sumits en un son estrany, ininterromput. Què esperen? Què els despertarà? Per veure el curtmetratge, cliqueu aquí.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

The train stop, 2000 (25 min, blanc i negre, mono, 35 mm)