Citació: W. G. Sebald, ‘Del natural’ / 2

Digue’m, filla,

també se t’encongeix el cor,

un banc de grava acumulat any

rere any per les ones

del mar

fins al nord,

cada còdol una ànima morta,

i aquest cel tan gris

i tan baix

com no l’havia vist

mai abans?

Al llarg de l’horitzó

els vaixells de càrrega

travessen a un altre temps,

mesurat pel tic-tac

del Geiger de la central

de Sizewell, on lentament

es destrueix

el nucli del metall. Murmuris

de demència sobre el bruguerar

de Suffolk. Is this the

the promis’d end? Oh,

you are men of stones.

Allò que està mort

està ben mort. De l’amor

n’emergeix la vida. No sé

qui em diu què?, com?

on o quan? l’amor no és

res? o ho és tot?

aigua? foc? bé?

mal? vida? mort?

“La nit fosca es retira”, Del natural: Un poema elemental, traducció d’Anna Soler Horta [inèdita]

tumblr_nlw7g05ONe1tdeds6o1_1280

Advertisements

2 thoughts on “Citació: W. G. Sebald, ‘Del natural’ / 2

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s