[Meran, 15 juny 1920]

Dimarts

Aquest matí, a primera hora, t’he tornat a somiar. Sèiem l’un al costat de l’altra i tu em rebutjaves, no de mala manera, sinó cordialment. Era molt infeliç. No perquè em rebutgessis, sinó perquè jo et tractava com si fossis una dona muda qualsevol i no feia cas de la veu que emanava de dintre teu i que m’interpel·lava. O potser sí que li feia cas, però no era capaç de respondre-li. Me n’anava encara més desconsolat que en el primer somni.

En relació amb això, em ve a la memòria una cosa que una vegada vaig llegir en algun lloc: «La meva estimava és una columna de foc que avança per terra. Ara em té captiu. Però no guia els qui estan captius, sinó tan sols els qui hi veuen».

Teu

(acabo de perdre fins i tot el nom, s’ha anat escurçant i ara és només: Teu)

Cartes a la Milena, traducció d’Anna Soler Horta [inèdita]