La Literaturhaus de Stuttgart celebra el 70è aniversari de Sebald

Sebald at Literaturhaus Stuttgart

El pròxim 18 de maig d’enguany W. G. Sebald hauria complert setanta anys. Amb motiu d’aquest aniversari, la Literaturhaus de Stuttgart ha organitzat un acte en què participarà l’estudiós de Sebald Uwe Schütte. Schütte hi farà una conferència titulada “Das Land das man nur barfuß betreten darf: W.G. Sebalds Lyrik” (‘La terra que només pot trepitjar-se amb els peus descalços: La poesia de W. G. Sebald’), basada en el seu darrer llibre Figurationen.

figurationen

Sebald i la Literaturhaus de Stuttgart tenen un lligam especial: l’escriptor va participar en l’acte d’inauguració del centre, el 17 de novembre de 2001. La conferència que hi va pronunciar aquell dia, titulada “Ein Versuch der Restitution” (‘Un intent de restitució’), va ser l’última aparició pública de l’autor, que va morir sobtadament el 14 de desembre del mateix any. La versió anglesa del text, “An Attempt at Restitution”, va aparèixer a la publicació The New Yorker el 2004 i posteriorment va reeditar-se al volum Campo Santo. El 2008 l’editorial alemanya Ulrich Keicher va publicar-lo en un llibret anomenat Zerstreute Reminiszenzen, que inclou fotografies i il·lustracions.

Anuncis

“Fragments” a l’Arts Santa Mònica

El centre Arts Santa Mònica, a Barcelona, acollirà l’exposició “Fragments” del 20 de maig a l’1 de juny d’enguany. A l’acte d’inauguració, que tindrà lloc el dia 20 a les 19 h, hi prendran part l’artista visual Domènec; Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili; Manuel Guerrero, responsable de l’àrea artística de l’Arts Santa Mònica, i Josep Maria Muñoz, director de la revista L’Avenç.

Trobareu més informació a l’enllaç següent:

http://www.artssantamonica.cat/EXP/EXPOSICIONS/tabid/128/language/ca-ES/Default.aspx#exposicio101

1398283_10152024652323766_1308130536_o

Literatura i memòria: Georges Perec

Al llibre W o el record de la infantesa, que alterna el relat autobiogràfic fragmentari amb una ficció olímpica de ressons feixistes, Georges Perec (París, 1936 – Ivry-sur-Seine, 1982) reflexiona sobre la funció de l’escriptura en la reconstrucció de la memòria personal:

No és pas, com fa molt de temps que he avançat, l’efecte d’una alternativa il·limitada entre la sinceritat d’una paraula que cal trobar i l’artifici d’una escriptura preocupada exclusivament per alçar les seves pròpies muralles: està lligat a la cosa escrita en ella mateixa, al projecte de l’escriptura tant com al projecte del record.

No sé si tinc res a dir, sé que no dic res; no sé si el que tindria a dir no ha estat dit perquè és indicible (l’indicible no queda pas arrupit dins l’escriptura, és allò que l’ha disparada molt abans): sé que el que dic és blanc, és neutre, és senyal d’una vegada per totes d’un anorreament d’una vegada per totes.

Això és el que dic, això es el que escric i només això és el que hi ha en els mots que traço, en les línies que aquests mots dibuixen i en els blancs que deixa aparèixer l’interval entre aquestes línies: m’hauria esforçat en va a encalçar els meus lapsus (per exemple havia escrit “he comès” en comptes de “he fet” a propòsit de les faltes de transcripció del congnom de la meva mare), o a somiar durant dues hores en la llargada de la capota del meu pare, o a cercar dins les meves frases, evidentment per trobar-los de seguida, els ressons infantils d’Èdip o de la castració. Mai no tornaré a trobar, ni en la meva mateixa repetició, res més que l’últim reflex d’una paraula absent de l’escriptura, l’escàndol del seu silenci i del meu silenci: no escric per dir que no diré res, no escric per dir que no tinc res a dir. Escric: escric perquè hem viscut junts, perquè he estat enmig d’ells, ombra enmig de les seves ombres, cos a prop dels seus cossos; escric perquè han deixat en mi la seva marca indeleble i perquè la seva traça és l’escriptura: el seu record ha mort en l’escriptura; l’escriptura és el record de la seva mort i l’afirmació de la meva vida.

(Traducció de Margarida Casacuberta. Barcelona: L’Avenç, 2011.)

tumblr_mhvppkZFOf1rkj6fco1_500