Els que viviu segurs

A les vostres cases escalfades

Els que trobeu en tornar a casa al vespre

El sopar calent i cares amigues:

Considereu si això és un home,

Qui treballa en el fang

Qui no coneix la pau

Qui lluita per un tros de pa

Qui mor per un sí o per un no.

Considereu si això és una dona,

Sense cabells i sense nom

Sense forces per recordar

Els ulls buits i el ventre fred

Com una granota a l’hivern.

Penseu que això ha passat:

Us confio, aquestes paraules.

Graveu-les al vostre cor

Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,

Quan us fiqueu al llit o us lleveu;

Repetiu-les als vostres infants.

O que se us ensorri la casa,

La malaltia us impossibiliti,

Els vostres fills us girin la cara.

Primo Levi, Si això és un home, traducció de Francesc Miravitlles, Barcelona, Edicions 62, 1996