«No es cantarà cap missa, no es dirà cap kaddish.» Aquests morts no deixen darrere seu cap testament escrit i amb prou feines cap nom; no els podem retre el darrer homenatge, no podem consolar les seves vídues i els seus orfes. Són víctimes, una mena de víctimes que no existien des que Cartago i el Moloc van ser destruïts. Només podem acabar de somiar els seus somnis.

«No es dirà cap kaddish», Aufbau (19 juny 1942), traducció d’Anna Soler Horta [inèdita]